Signatura del decret de consulta

2014-09-27 - Artur Mas


Acabo de signar el decret de convocatòria que ha de fer possible que el proper 9 de novembre tots els catalans i les catalanes puguem pronunciar-nos sobre el futur polític que volem pel nostre país.

Han calgut grans mobilitzacions ciutadanes i molts mesos de treball fins arribar al dia d’avui, un dia que recordarem per sempre. Va ser el novembre de 2012, quan el poble de Catalunya, mitjançant el seu vot en unes eleccions de gran participació, va conformar una majoria parlamentària clarament favorable al dret a decidir.

Un dret que ara ens preparem per exercir. Des d’aleshores quatre màximes han guiat aquest procés: àmplies majories socials, consens polític, cerca constant del diàleg i respecte als marcs legals.

Majories socials que són fruit de les multitudinàries manifestacions populars, i sobretot de l’expressió lliure i democràtica a les urnes.

Majories socials que a través del vot van configurar un Parlament amb àmplies majories polítiques a favor del dret a decidir i de trobar una solució política pel nostre futur, solució que ha de ser consultada a tots els catalans i catalanes.

Aquesta és la manera com s’expressen les democràcies i neixen els projectes polítics: votant. És responsabilitat dels demòcrates no negar la realitat, escoltar la veu de la ciutadania expressada a les urnes i donar sortida als compromisos electorals, que són mandats de la ciutadania que sempre cal procurar complir.

Consens polític que reconeix Catalunya com a Nació, com a font de sobirania que mereix ser consultada sobre el seu futur.

Unitat política per pactar una data, una pregunta i els marcs legals per fer possible la consulta. Unitat política en la diversitat ideològica per construir, per generar consensos.

Unitat política que contrasta amb aquells a qui només els uneix la voluntat de negar, de dir que no a tot, de no presentar cap projecte ni alternativa. De no fer ni deixar fer. O fins i tot de fer-ho tot per no deixar fer res.

Cerca constant del diàleg per parlar i negociar. Ningú podrà negar que hem estès la mà al diàleg en tot moment. Hem estat oberts a pactar la pregunta, la data i el marc legal. Hem estat i estem oberts a pactar les condicions per fer possible la consulta, fins al darrer moment. El que no podem, però, és caure en el parany de l’immobilisme, vestit d’una presumpta
legalitat, per a no fer res. Quin contrast amb aquells estats democràtics que permeten que les nacions que els conformen puguin opinar i decidir sobre el seu futur!
Estats democràtics que parlen i que deixen parlar; que pacten per poder votar; i que fan servir les lleis per escoltar les persones i no per silenciar-les.

I finalment, respecte als marcs legals. És sota l’empara de la llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 19 de setembre que signo aquest decret per a que els catalans i les catalanes puguin opinar sobre el futur polític que volen per a Catalunya. Una llei que és conseqüència de la competència exclusiva en matèria de consultes populars que defineix l’Estatut en vigor.

Una llei constitucional i estatutària, que demanem que sigui respectada. Una llei que empara una consulta que ha de permetre a la Generalitat exercir la iniciativa legal, política i institucional que li pertoca i li correspon. Quina millor manera
d’exercir aquesta iniciativa que a partir de conèixer l’opinió del poble de Catalunya?

Tinc l’honor de ser el 129è President de la Generalitat de Catalunya, institució creada el 1359 i que des de la primera presidència de Berenguer de Cruïlles ha estat reflex durant gairebé set segles de la voluntat d’autogovern dels catalans. Al llarg d’aquests set segles només imposicions externes han provocat la suspensió de l’autogovern. Un autogovern que la voluntat expressa del poble català sempre hamaldat per tornar a recuperar. Les nostres arrels són profundes com ho és la
solidesa del nostre sentiment. Però encara són més sòlides i profundes la voluntat i la determinació de construir un país millor de cara al futur. Un bon país.

Volem votar, volem decidir i ara tenim el marc i el moment adequat per fer-ho.

Vull aprofitar també aquest moment solemne per dirigir un missatge a tots els ciutadans espanyols:

“Catalunya quiere decidir pacífica y democráticamente su futuro político. Los lazos de hermandad que nos unen con el resto de pueblos de España son intensos y profundos. Tenemos una larga historia en común, historia que continuará con la voluntad de construcción conjunta de la Europa del siglo XXI. En democracia debemos resolver los retos que nos depara el futuro con más democracia. A nadie puede asustarle que alguien exprese su opinión con un voto en una urna. Este es nuestro compromiso, así nos lo han mandatado una gran mayoría de catalanes con su voto en las últimas elecciones autonómicas.

Catalunya quiere hablar, quiere ser escuchada, quiere votar.
La Catalunya que quiere votar es la de los siete millones y medio de personas que la componen; personas de orígenes muy diversos, muchas de ellas procedentes de tierras españolas, y de lenguas también diversas.

Esta Catalunya, tierra de paso y de acogida, tierra de culturas que a lo largo de siglos han cruzado este rincón de la Península Ibérica y del Mar Mediterráneo, es la Catalunya que quiere votar.

Y una vez Catalunya se haya manifestado democráticamente, encontremos los marcos de diálogo necesarios para construir el futuro. Un futuro mejor para todos. Este es nuestro deseo”.

A partir de la signatura del decret de convocatòria el Govern desplegarà tota la seva iniciativa per fer possible que els catalans i catalanes puguin votar. Ara és el moment de contrastar parers, de contrastar idees i propostes.

Ara és el momento que cadascú ofereixi el que cregui millor pel nostre futur col•lectiu i que amb respecte cap a tothom pugui dir-hi la seva.

Ara és el moment d’exercir la responsabilitat individual de cadascú de nosaltres a les urnes, de decidir el que creiem millor pel futur, pel nostre futur i pel dels nostres fills i néts.

En aquesta hora gran de Catalunya, vull tenir un record especial per a totes aquelles generacions d’homes i dones que han lluitat pel nostre país i han cregut en ell. Generacions de catalanes i de catalans, d’origen, d’acollida o d’adopció, que des de fa segles, dècades o simplement anys han fet de Catalunya una terra de democràcia, de respecte, de tolerància, de benestar i de solidaritat.

A tots els que no veureu ni viureu aquesta hora gran de Catalunya, o que la veureu i viureu d’una manera diferent, aquest decret és un homenatge que us tributem per donar-vos les gràcies i per dir-vos que sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.

I a totes les catalanes i tots els catalans que configureu la
Catalunya d’avui i la del demà, aquest decret és el repte que posem a les vostres mans per decidir i construir el vostre futur. Avui s’obre un camí que representarà un abans i un després en la llarga història de Catalunya.

Confio plenament que sigui a fi de bé. I us demano a tots que hi ajudeu. Visca Catalunya!

I would like to convey a message to the european leaders and the european people. Catalonia, my country, is one of the oldest nations of Europe. Nowadays, it is a modern society composed of seven and a half million people, about 70% of them with a non-catalan origin.

As all the nations in the world, Catalonia has the right to decide its political future. This is exactly the message that broad majorities of the catalan people send to the world every year since 2012, by organising hudge peaceful demonstrations in the
streets of Barcelona, our main town.

Two years ago, I called early elections. My purpose was to know how large the social majority in favour of the right of selfdetermination was. The turnout was the highest in three decades. The outcome was clear: more than two-thirds of the members of Parliament were in favour of the right to decide.

As a consequence of all that, today I called a consultation on November 9 to know the opinion of the catalan people above 16 about the question on selfdetermination.

That question was agreed with the majority of the catalan political forces in December last year.
We stand for democracy, dialogue and peace. We believe that political issues must be resolved by negotiation and civilised attitudes. And we know that democracy is the most civilised way to resolve difficulties between nations. This is our will and our
commitment.