2010-10-01 - Ernest Benach
Senyor alcalde, regidores i regidors, senyor secretari de mitjans de
comunicació de la Generalitat, presidenta d’Stic.cat, amigues i amics, “un món
on cada dia es respecta una mica més la diversitat humana, on qualsevol
persona pot expressar-se en la llengua que vulgui, professar pacíficament les
seves creences i assumir serenament els seus orígens sense exposar-se a
rebre un tracte hostil o denigrant, ja sigui per part de les autoritats o de la
població, és un món que avança, que progressa, que s’eleva. Contràriament,
quan cada dia és una mica més difícil ser un mateix amb serenitat, practicar
lliurament la pròpia llengua o la pròpia fe, com no hem de parlar d’un món en
regressió?”
Avui gairebé no hi ha dubte que ens trobem immergits en una revolució que
acabarà transformant per complet la nostra societat. I al bell mig d’aquest canvi
profund es troben les tecnologies de la informació i la comunicació. És per això
que he volgut començar la meva intervenció amb unes paraules sobre els
desajustos del nou món que ve, unes reflexions que no són meves –per més
que les comparteixo absolutament–, sinó que són de l’escriptor, sociòleg i
historiador libanès Amin Maalouf, i que trobaran al seu darrer llibre ‘Un món
desajustat’. Els el recomano.
Estic molt honrat i agraït d’acompanyar-los, una edició més, a l’acte de
lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2010, en el que penso que és una
iniciativa fantàstica: reconèixer la feina dels blocaires i de l’Associació Stic.cat
en la promoció de l’ús de les noves tecnologies i de la llengua catalana, però
també –i això és difícil que se’ls reconegui– el paper que estan tenint molts,
cadascú en el seu àmbit, en el mestratge i en el guiatge d’aquesta revolució
social que porta el 2.0.
Les persones que fa temps que creiem que internet i les xarxes socials
acabaran canviant les estructures de la societat –hàbits personals, manera de
relacionar-se, d’estudiar, de fer política o de dirigir les empreses, de comprar,
d’esbargir-nos, etcètera– tenim una responsabilitat social perquè aquesta
revolució triomfi, perquè aquesta revolució surti bé. I començant pel nostre
propi país, hem de treballar perquè, com deia Maalouf, Catalunya avanci,
progressi i s’elevi.
Un altre eminent sociòleg, Manuel Castells, ho avançava quan ens deia que
“internet no és simplement una tecnologia, sinó que és el mitjà de comunicació
que constitueix la forma organitzativa de les nostres societats, és l’equivalent al
que va ser la factoria a l’era industrial o la gran corporació a l’era
postindustrial”.
La revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació està en marxa
–i ho he dit en més d’una ocasió, segur que alguns de vostès m’ho han sentit–,
però és evident que tots vostès són destacats activistes dels canvis que porta
la nova era. D’aquí la meva reflexió.
D’exemples de transformació de la societat i de com l’estan afectant les TIC i
les xarxes socials en tenim a diari. Ara mateix acabem de reconèixer tres
exemples, tres exemples que jo, casualment ho admeto, havia citat en el meu
discurs.
Tant les nevades, com tota la qüestió de la rodalia de Renfe, com també,
d’alguna manera, tot el procés que s’ha fet amb el ‘Vist i no vist’, són exemples
que, claríssimament, de vegades els mitjans, les xarxes socials superen les
informacions tradicionals d’una manera..., en fi, que jo penso que ens sorprèn
cada vegada, i cada vegada més positivament.
I n’hi afegeixo un quart; un quart que és més proper i que el tenim en la vaga
general de dimecres passat –per això em sembla fantàstic el premi especial
que ha donat Stic.cat, perquè és la pràctica, és el demostrar dia a dia,
demostrar sobre el terreny que això funciona, que això té sentit. I, a més a més,
si heu seguit les tres experiències veureu que són entranyables.
Afegeixo un altre exemple, un altre exemple que les eines socials, l’ús en xarxa
que se’n fa permet conèixer amb detall moltes situacions que haurien passat
inadvertides que permet corregir actuacions que permet fins i tot planificar-te
itineraris en una ciutat que permet garantir la seguretat que permet que permet
que permet que permet...
Em refereixo a la vaga general, i justament una part de la jornada es pot seguir
intensament a través de Twitter, i vull reconèixer avui aquí la feina que van fer
Saül Gordillo, Sergi Sabaté, Guillem Carbonell, entre altres, que retransmetien
en temps real tot el passava a la manifestació i, sobretot, a les zones calentes,
on hi havien els incidents més remarcables. Aquesta informació és
valuosíssima, no és comparable a cap altra informació de les que rebem avui.
Perdoneu, però jo crec que va ser una classe de periodisme online de primer
ordre. I al mateix temps un servei d’informació al ciutadà de gran utilitat.
Són exemples del bon ús de les eines 2.0 en benefici de la comunitat, en
benefici de la societat. D’aquesta mena de ciberactivisme necessari per ajudar
a portar les comunitats i societats cap al progrés en positiu, Maalouf també en
parla. No el conec, el senyor Maalouf, els ho asseguro. Reconeix que “internet
és un accelerador i un amplificador que ha pres volada en un moment de la
història en què es desfermaven les identitats, en què s’instal·lava
l’enfrontament entre civilitzacions, en què l’universalisme s’esmicolava, en què
la naturalesa dels debats es corrompia, en què la violència guanyava tant en
les paraules com en els fets, i en què es perdien els punts de referència
comuns”.
Per això la importància i la responsabilitat social amb què hem d’actuar els que
fa més temps que som en tot això i els que sabem, sense necessitat que ens
convencin, que la nova era de les TIC acabarà per transformar-ho tot. Contra el
que es pugui pensar, el 2.0 pot ajudar a humanitzar la societat i a provocar que,
amb la informació de què disposem avui, la gent sigui més conscient, més
solidària, més participativa, i que, sobretot, sigui capaç de recuperar els grans
valors de la humanitat que hem anat perdent col·lectivament.
Si parlem de canvis i transformacions veurem que aquests mateixos premis, en
només tres edicions, també han evolucionant i han crescut de la mà del
creixement i de la mateixa evolució de la blogosfera catalana. Abans li deia a la
Trina: “Ja sou importants, us critiquen molt”. Doncs, ben bé és això.
Des d’aquella primera edició, la comunitat catalana a la xarxa ha canviat, i ha
canviat molt, ha crescut, s’ha diversificat, s’ha consolidat i ha aconseguit, fins i
tot, un cert reconeixement mundial. En aquesta ocasió, els guardons s’han
centrat a explicar de quina manera està evolucionant la presència de blocs en
català a internet i com aquest fet influeix en la cultura del país.
Tanmateix, la utilitat d’uns premis com els que es lliuren avui serveix per fer
emergir, per filtrar, per donar pistes, per orientar entre el magma de la
blogosfera catalana. Serveix justament per descobrir iniciatives desconegudes,
algunes que no tenen suport institucional ni empresarial, i que a més a més són
una eina i una riquesa de valor incalculable per a la nostra cultura. Perquè els
valors són cultura.
“Considerar avui que la cultura és un camp com qualsevol altre, o un mitjà per
amenitzar la vida a certa mena de gent, és equivocar-se de segle; és
equivocar-se de mil·lenni. Avui dia el paper de la cultura és proporcionar als
nostres contemporanis els mitjans intel·lectuals i morals indispensables per
sobreviure, que aviat és dit”. De nou, Maalouf.
El bloc, avui, continua essent una gran eina de transmissió de discurs, una de
les millors, una de les principals. El bloc reinventat, adaptat, recol·locat dins les
necessitats de comunicació dels ciutadans d’avui, és més viu que mai –i sóc
conscient que aquesta tarda hi ha hagut un debat al respecte.
Acabo. Però abans de fer-ho permetin-me una darrera reflexió en clau política i
en el context actual que estem vivint.
Estem a les portes d’una campanya, i aquestes crec que seran les primeres
eleccions a Catalunya en què no hi haurà cap candidat sense perfil 2.0; millor o
pitjor, per a bé o per a mal, però la majoria ja han fet el pas en aquesta direcció.
De la mateixa manera que començava aquestes paraules al—ludint al món
desajustat de Maalouf i apel·lant a la responsabilitat social de tots els activistes
2.0, cadascú dins el seu àmbit i les seves possibilitats, també vull fer una crida
per una campanya neta, on desaparegui l’exabrupte, la desqualificació fàcil,
l’insult barroer, la difamació perquè alguna cosa en quedi.
Si hi ha algun nexe d’unió entre la filosofia 2.0 i la política és, justament, la de
reivindicar una altra manera de fer política: transparent, col·laborativa,
participativa, constructiva. I això no és impossible. Sóc conscient que estic
demanant segurament una utopia, però, sincerament, si hem de reproduir el
mateix esquema que tenim al puntzero al 2.0 serà un fracàs estrepitós. Tant de
bo que tots els partits siguin, siguem capaços d’entendre la transparència, la
col·laboració, la participació, la crítica constructiva evidentment, com un valor a
fer emergir, perquè només així trencarem la desafecció.
I en aquest sentit, és especialment –i vull destacar-ho– remarcable l’esforç que
fa Stic.cat amb la Twittervista. Em sembla una iniciativa fantàstica! Confio que
els candidats estiguin a l’alçada.
Per arribar a una regeneració social –que ens cal–, per arribar a consolidar un
país que prosperi, que creixi, que s’elevi –que ho desitgem–, ens cal abans
regenerar la política. I això és feina de tots; en primer lloc, dels polítics, per
descomptat, però també del conjunt de la societat. Cal, del tot.
Permetin-me tenir, però, unes paraules d’agraïment molt sentides per la gent
d’Stic.cat, en particular, i per la comunitat en xarxa en general. Agraïment per
haver comptat amb mi en aquestes tres edicions d’aquests premis, als quals
sempre he assistit de bon grat i amb il—lusió, perquè, en fi, tot el que vostès fan
m’atrau, i m’atrau especialment i em sedueix. Però, sobretot, també agraïment
per tot allò que m’han ensenyat a través de la xarxa i que he après, que és
moltíssim.
Aquest és també un món especialment generós, on la gran majoria de la gent
no té cap inconvenient a compartir una de les coses més preuades que pot
tenir una persona: el coneixement. I això no té preu.
Moltes felicitats a tots els guardonats, moltes felicitats a tots els finalistes. Hi
havien blocs magnífics, de debò. A vegades és injust haver de decidir quin va
primer. Confio que Stic.cat continuï amb l’empenta que ha tingut fins ara per fer
aquesta quarta edició dels premis puntcat, els Premis Blocs, però sobretot
també per portar aquesta intensa activitat que, d’alguna manera, fa que el país
sigui un país de primera també en noves tecnologies en el món 2.0.
Moltes gràcies i molt bona nit.
